Lo siento, he intentado titular el post de otra manera... pero es que la gente de Avalot de Sitel lo son. Ayer nos repartieron la pseudo-revista de Avalot Info Sitel, y bueno... estan echos unos campeones. Os voy a transribir integramente un articulo sobre la campaña del 11888.
De la mala fama del 11888
La campaña del 11888 es una de las campañas más importante en número de trabajadores de Sitel. Después de que otra sección sindical dejara entender que la nuestra iba declarando que no había problemas en esta campaña y de esta forma presentarla como una campaña más problemática que otras, se nos han llegado varios comentarios. Aquí tenéis uno de estos.
La Sección Sindical de UGT se niega alarmar a los/as trabajadores/as donde no toca alarmarse y siempre se compromete vigilar los mínimos fallos de la empresa tanto en el 11888 como en todas las demás campañas.
L'11888 (Sitel 22@)
Molt s'ha parlat últimament sobre l'11888, i no sempre bé. Als descans, i pels passadissos, amb les típiques tertúlies amb col·legues d'altres campanyes sempre surten les mateixes històries; els "pelochos" agafem un munt de trucades, i hi ha difosa una mena d'imatge d'inferioritat respecte a d'altres campanyes de Sitel.
És veritat que hi ha moltes coses a millorar, és veritat que agafem tucades a mansalva, que a vegades no parem, que ens és impossible parlar amb els nostres companys. Que treballem molts festius, i que la nostra tasca pot resultar monòtona i avorrida. Hi ha moltes coses a millorar a la nostra campanya, i em consta que ja hi ha gent que es mou i treballa per millorar-les, com en consta que ja es va fer en el pasat.
Porto prop d'un any i mig a aquesta empresa, i realment no tinc molts motius de queixa. Sé per companys de més antiguitat, que als inicis de la campanya tot era més caòtic, i no sempre es respectaven els convenis. Però de mica en mica s'han establert unes bases i les coses, parlant, s'han anat arreglant. Dins d'aquesta selva que és el sector del telemàrqueting, l'11888 és una espècie d'oasi, on es respecten els DLF's, les pauses i descans, les vacances i l'integritat de cada treballador, que se sap valorat i respectat. Així doncs no puc assegurar que estigui al treball de la meva vida, però si que puc presumir almenys de estar a un lloc de treball on se'm respecten els drets fonamentals, dins d'un ambient de treball immillorable.
Perquè d'això vull parlar principalment, de l'ambient de treball i el bon rotllo que reina a la nostra plataforma. Perquè davant de tantes mentides i desprestigi Vesta damunt de nosaltres, podem assegurar que en realitat no estem tan malament com alguns pensen. No tan sols això, sinó puc assegurar amb orgull que hi ha dies que vaig content a treballar, perquè sé que m'ho passaré bé parlant amb tants amics i amigues com n'he fet en aquest treball, amb tanta gent de totes les edats, però principalment jove, que han acabat sent part de la meva vida diària i als que aprecio molt. A l'11888, sobretot hi ha bon rotllo, i això es primordial alhora d'anar a treballar, saber que fins i tot hi pots comptar amb els teus "cordis", saber que qualsevol dia coneixeràs una persona interessant, entre tanta gent nova que entra a treballar amb nosaltres cada cert temps.
De moment no penso en canviar d'aires, doncs és un treball perfecte per compaginar amb els estudis, i per això, i pels motius exposats anteriorment, m'atreveixo a trencar-hi una llança a favor, i reconec,em sento orgullós de ser un pelocho"!
Jose Noguera
Joder, y yo que creia que escribia mal. Lo dicho, son unos campeones. En cuanto a lo de la carta del fenomeno... vamos a imaginar que este chaval ubiera vivido en otra epoca:
Las galeras (Romanas)
Mucho se ha hablado ultimamente sobre las galeras, i nosiempre bien. En los descansos, en los puertos, con las tipicas tertulias con los demas esclavos siempre salen las mismas historias; los "galeros" remamos muchas horas, i hay una imagen de inferioridad respecto a otros esclavos.
Es verdad que hay muchas cosas a mejorar, es verdad queremamos a mansalva, que a veces el tambor no para nunca, que nos es impossible hablar con nuestros compañeros. Que trabajamos en muchos barcos, y que nuestra faena puede ser dura e incluso mortal. Hay muchas cosas que mejorar en galeras, i me consta que hay algunos senadores que se mueven.
Llevo cerca de un año en galeras, i no tengo muchos motivosde queja. Se por escalvos que les vendieron a los comerciantes antes que a mi, que antes morian mas esclavos, ya que daban mas con el latigo. Pero poco a poco el del latigo se ha hecho mayor y ya no pega tanto. Dentro de la selva que es esto de el esclavismo, galeras es una especie de oasis, donde se respeta nuestra vida y ya nunca esta la comida podrida. Asi pues no puedo decir que viva como un ciudadano romano, pero puedo presumir de seguir vivo, y el ambiente mola.
De eso quiero hablar, el ambiente del remeo y el buen rollo que reina en nuestro barco. Porque delante de la mentira y desprestigio del esclavismo en galeras, podemos asegurar que no estamos tan mal. No solo eso, sino que puedo asegurar con orgullo que hay dias que despierto de las pesadillas con la felicidad de surcar los mares, porque hay buen rollo entre los esclavos. En galeras hay sobretodo buen rollo, y eso es primordial para remar al mismo ritmo. Saber que cualquier dia conoceras un esclavo especial, ahora que estan entrando tantos cristianos.
De momento no pienso en suicidarme, pues me mola esto de remar, y por eso me atrevo a romper una lanza a favor, y me siento orgulloso de ser un "galero".
.jpg)
