QUE CONYO, ME MIMA UN MONTON PERO A SU MANERA

viernes, noviembre 09, 2007

La prova
irrefutable que la
llengua i la culura catalana no esta en perill; es que s'escriuen, s'editen, i es venen molt be
llibres d'autoajuda escrits en i per
catalans.


Suposo que ho deu haber dit algu mes, pero no se qui. Lo de dalt
es collita propia.

1 comentario:

X dijo...

Discuteixo que no estigui en perill.
La llengua catalana, si no vigilem, va de camí a ser una entonació diferent del castellà (passant per ser una variant abans). No es parla bé, no s'escriu bé, i a sobre tendim al castellà sempre que ens trobem en una situació en la que no saps si parlar-ne una o l'altra. I de aquí no ens en salvem molts (com a mínim, i malgrat els esforços que faig, jo no me'n salvo).
A més, la política que es fa per a "protegir-la" no ajuda gaire. Quan dues llengües que es parlen en un mateix territori es tracten per igual (el castellà i el català) la llengua minoritària tendeix a desaparèixer i s'acaba imposant l'altre. És per això que s'ha d'afavorir sempre la llengua minoritària. El castellà no es deixarà de parlar a Espanya perquè el català tingui certs avantatges a Catalunya, però si aquests avantatges els posem al castellà (o no els posem a cap de les dues), aleshores el català sí que es pot deixar de parlar a Catalunya.
Malgrat tot el que dius és cert, però hem de tenir en compte que tampoc estem tant bé.