Independencia, fems i ambientadors

Qui em coneixeu sabeu que el tema de la independencia de Catalunya no m'interessa gaire. La veritat es que no crec en les fronteres, i menys en el patriotisme de pa sucat amb oli. Quan en algun concert, festa o bar algu crida allo de -Visca la terra!- jo tambe soc dels que crido -lliure!.

Pero quan ho crido estic pensant en el sahara occidental, el Tibet o els kurds; clar que tampoc puc anar explicant a la gent que hi ha tot aixo. Mai ho crido per Catalunya ja que no penso que siguem un poble oprimit.

Algun cop a l'historia ho hem sigut, com a l'edat mitjana, que ens van invair i ens van prohibir la llengua, mes o menys com van fer els nostres almogavers a Italia o Grecia despres de masacrarlos (de fet els Grecs encara envien els nens al llit dientlis que vindran els catalans). Durant les succesives Dictadures del s.XX tant Primo de Rivera (amic dels catalanistes de la Lliga Regionalista) com Paquito Franco es van oprimir tots els pensaments que diferien dels seus. Un es va concentrar en l'Anarquisme i l'altre en el Comunisme, i tots dos en anulat el fet diferencial, tant el catala com el vasc o el Galleg.

Actualment tambe hi ha gent que creu que estem oprimits, creuen que ens oprimeixen desde Madrid. Es nota que falta un xic de maduressa democratica. A la majoria dels partits importants espanyols els interessa tindre una clara confrontacio amb els catalans, simplement els hi fa guanyar vots. Es trist pero es aixi. A Catalunya pasa igual, a alguns partits els hi dona vots la confrontacio amb la resta de l'Estat. Lo mes trist de tot es que hian milers de persones que entren en aquet joc i voten a aquets partits.

Doncs ja n'estic fart, estic fart de que la discussio politica sigui qui te la bandera mes gran, de les bobades de les seleccions esportives, de la fira de Frankfurt ( Montalvan no era un escriptor Catala?) i de TOTS els nacionalismes.

Jo m'estimo Catalunya, i m'agradaria que algun dia en aquet pais desaparegues la precarietat laboral; que viure sol no sigues un luxe; que la mobilitat no depengues quasi exclusivament de fer mes i mes carreteres; que a les escoles, instituts i universitats s'eduques per la igualtat, l'ecologia, la cooperacio, la diversitat, la solidaritat... en comptes de la extrema competivitat que domina avui els nostres dies; que ningu tingues que dormir al carrer; que la cultura sigues realment un patrimoni de tots; que manesin les persones en comptes de les empreses; que tots siguessim iguals...Tot aixo i mes m'agradaria per Catalunya, i per Espanya, i per França, i per Argelia, i per Bolivia, i per Laos... El fet nacional la veritat es que M'IMPORTA UNA PUTA MERDA.

En un altre ambit de coses tinc una petita reflexio. Aquet cap de setmana he estat a la Festa Major de Sedo(Torrefeta i Florejacs), un petit poble de La Segarra. M'ho vaig pasar molt be amb la penya d'alla, beure gratix i de veure en directe The Companys i Tremendos. I vaig fer una comprobacio... als pobles i en concret en aquet tot olora a lo mateix: a Fems. En canvi a ciutat tot tambe olora a lo mateix: a ambientador. Que es millor? Reflexionem-hi