Ya estan aqui: MARÇALARIS

La millor musica que ha sortit del valles desde Albert Pla, Sergio Dalma o Los Señores de Pelaez. Els MARÇALARIS ja tenen el seu lloc a MySpace

Querido Groucho

Por un par de horas se me ha pasado, pero da igual. Ayer pasaron 30 anyos de la muerte del mas grande comico de todos los tiempos Groucho Marx. No voy a hacer una biografia en este post porque para eso os recomiendo Groucho y yo su delirante autobiografia (que me gustaria saber ande oño la tengo), y el magnifico El ABC de Groucho de Stefan Kanfer. Solo queria rendir mi pequeño homenaje a este gran genio del siglo XX; porque, como decia Manolo Montalvan, soy Marxista... concretamente Grouchista.

Una cosa mas, en todos los noticiarios han vuelto a decir que en su tumba pone "disculpen que no me levante", pero no es mas que una leyenda urbana. Aqui teneis su lapida:

Por ultimo una escena mitica, falta la frase final pero no encontrado otro video: "He que yo la vi primero, claro que antes la vio su señora madre. Pero no vamos a remonternos a la edad media."

Independencia, fems i ambientadors

Qui em coneixeu sabeu que el tema de la independencia de Catalunya no m'interessa gaire. La veritat es que no crec en les fronteres, i menys en el patriotisme de pa sucat amb oli. Quan en algun concert, festa o bar algu crida allo de -Visca la terra!- jo tambe soc dels que crido -lliure!.

Pero quan ho crido estic pensant en el sahara occidental, el Tibet o els kurds; clar que tampoc puc anar explicant a la gent que hi ha tot aixo. Mai ho crido per Catalunya ja que no penso que siguem un poble oprimit.

Algun cop a l'historia ho hem sigut, com a l'edat mitjana, que ens van invair i ens van prohibir la llengua, mes o menys com van fer els nostres almogavers a Italia o Grecia despres de masacrarlos (de fet els Grecs encara envien els nens al llit dientlis que vindran els catalans). Durant les succesives Dictadures del s.XX tant Primo de Rivera (amic dels catalanistes de la Lliga Regionalista) com Paquito Franco es van oprimir tots els pensaments que diferien dels seus. Un es va concentrar en l'Anarquisme i l'altre en el Comunisme, i tots dos en anulat el fet diferencial, tant el catala com el vasc o el Galleg.

Actualment tambe hi ha gent que creu que estem oprimits, creuen que ens oprimeixen desde Madrid. Es nota que falta un xic de maduressa democratica. A la majoria dels partits importants espanyols els interessa tindre una clara confrontacio amb els catalans, simplement els hi fa guanyar vots. Es trist pero es aixi. A Catalunya pasa igual, a alguns partits els hi dona vots la confrontacio amb la resta de l'Estat. Lo mes trist de tot es que hian milers de persones que entren en aquet joc i voten a aquets partits.

Doncs ja n'estic fart, estic fart de que la discussio politica sigui qui te la bandera mes gran, de les bobades de les seleccions esportives, de la fira de Frankfurt ( Montalvan no era un escriptor Catala?) i de TOTS els nacionalismes.

Jo m'estimo Catalunya, i m'agradaria que algun dia en aquet pais desaparegues la precarietat laboral; que viure sol no sigues un luxe; que la mobilitat no depengues quasi exclusivament de fer mes i mes carreteres; que a les escoles, instituts i universitats s'eduques per la igualtat, l'ecologia, la cooperacio, la diversitat, la solidaritat... en comptes de la extrema competivitat que domina avui els nostres dies; que ningu tingues que dormir al carrer; que la cultura sigues realment un patrimoni de tots; que manesin les persones en comptes de les empreses; que tots siguessim iguals...Tot aixo i mes m'agradaria per Catalunya, i per Espanya, i per França, i per Argelia, i per Bolivia, i per Laos... El fet nacional la veritat es que M'IMPORTA UNA PUTA MERDA.

En un altre ambit de coses tinc una petita reflexio. Aquet cap de setmana he estat a la Festa Major de Sedo(Torrefeta i Florejacs), un petit poble de La Segarra. M'ho vaig pasar molt be amb la penya d'alla, beure gratix i de veure en directe The Companys i Tremendos. I vaig fer una comprobacio... als pobles i en concret en aquet tot olora a lo mateix: a Fems. En canvi a ciutat tot tambe olora a lo mateix: a ambientador. Que es millor? Reflexionem-hi

L'Equinocci

Continuen els problemes de Rodialies Renfe. Els responsables de Renfe i la ministra Magdalena Alvarez tenen rao quan diuen: "És impossible fer una obra d'aquesta envergadura sense crear el tipus d'afectacions que pateixen els usuaris catalans ".

Ara, es un catxondeo que diguin coses com aquestes:

-"Felicito Miguel Ángel Remacha director de Rodalies a Catalunya per la magnífica feina que està desenvolupant i per tot el que està patint atenent els usuaris amb cada problema que es planteja, i felicito tots els equips que col.laboren amb el sistema ferroviari català". (En serio sap del que parla?) La ministra.

-"La nostra intenció ha estat sempre mantenir el màxim nivell de serveis possible". (Encara recordo l'entrevista de l'any pasat amb el Toni Clapes. Que quereis!?) Javier Pérez Sanz, director general de Serveis de Rodalies i Mitjana Distància de Renfe.

-"La situació no és la millor per donar un servei de qualitat" (Ostia, quin lumbreres!). Manuel Benegas, director general d'Explotació de la Infraestructura d'Adif.

-"qualsevol incidència té un ressò i un poder d'arrossegament sobre la resta de la xarxa que no existeix en circumstàncies normals". ¿I no es podia preveure? "Es podia preveure, però no es pot evitar" (I informar?) Manuel Benegas.

INCIDÈNCIES EXTERNES

Dit això, els dos responsables van obrir un breu parèntesi per dir que, si bé la culpa de gairebé tot la tenen les obres de l'AVE --sense oblidar la falta d'inversió, clar--, també s'ha produït l'últim any un inexplicable augment de les incidències externes que afecten la circulació. Robatoris, incendis, cotxes que cauen a les vies, suïcidis.(Aqui esta la frase mes bona) "En l'equinocci es produeixen més suïcidis", va deixar anar de sobte el responsable d'Adif. Cal entendre que sense equinocci algun tren s'hauria salvat.

NO TENEN CAP TIPUS DE VERGONYA