Esto es una prueba

Pos eso, esto es una prueba. Que no se que coño le pasa al blog. Si lo veis chungo ayudadme y decidme que puedo hacer

El gilipollas de la semana: El Juez Del Olmo

-Por secuestrar la edicion de El Jueves de esta semana y con este hecho secuestrar la libertad de expression.

-Por remontarnos a epocas pasadas, cuando editar una revista satirica era un deporte de riesgo.

-Por desperdiciar el tiempo y dinero publico, cuando podria estar metiendo delincuentes en la carcel. Que es su trabajo.

-Por creerse salvaguardia de la monarquia, cuando la monarquia no se lo ha pedido. Es mas, el mismo rey Juan Carlos es lector de El Jueves y pide las caricaturas, cuando sale la familia real, a la redaccion de la revista.

P.D: Gilipollismo compartido con la mayoria de los periodistas del corazon, que estan poniendo la revista a parir.

Musica XVIII

Llega el finde, hace calorcito y apetece fiesta.

Por eso os pongo uno de los grupos mas fiesteros de la actualidad: Scissors Sisters

I Don't Feel Like Dancin'

Responsabilitat

Estic emprenyat, molt emprenyat. Primer perque la benvinguda de tornar a viure a la meva ciutat (Sabadell) no podia ser molt pitjor. Estic escribint aquet post amb una sola ma, perque porto el braç esquerre enguixat. Un cabronas em va agredir per l'esquena, em va fotre no poques osties i em va robar. Com enyoro els lladres que t'amenaçaven amb arma blanca; et treien els cuartos igual, pero almenys no acavabes al hospital. Una trucadeta amb invitacio a cervessa i amplio els fets.

L'altra cosa que m'emprenya molt es l'atac bestial al pla de la conselleria de medi ambient, el de la limitacio a 80 kilometres a totes les vies de l'area metropolitana.
Com sempre desde "les nostres" (RTVC) han donat molta mes veu (un megafon directament) a les opinions critiques a aquesta mesura. La veritat es que aixo ja es normal, per desgracia, en aquesta merda de pais tot el que olora a ecosocialista fa por. O rabia, ves a saber.

Com que les opinons contraries son moltes i no tinc ganes de rebatir totes, anirem a per un dels molts articles que han sortit als diaris, que tambe en van plens. Concretament un article d'avui a la contraportada de el Punt, del nostre estimat i mai prou idolatrat MANUEL CUYÀS. Que hablando en plata: m'ha tocat molt els collons.


> Els culpablesla

MANUEL CUYÀS.

Abans –vull dir a l'època del franquisme– el sistema tenia la culpa de tot: de la pobresa, de les injustícies, de l'explotació, del fracàs escolar o dels matrimonis desgraciats. El sistema era el capitalisme, només que dient sistema tots ens enteníem, com dient el partit tots sabíem que parlàvem del PSUC. El sistema era fins i tot el causant del franquisme, que en constituïa la perversió màxima. Per això hi havia pensadors que sostenien que la lluita antifranquista tenia poc sentit si no es projectava la revolució contra el sistema que el feia possible, com feia possible unes democràcies que de democràcia només en tenien la forma i eren una sofisticació de l'explotació i la falta de llibertats. Buf.

Com que, vist així, el sistema resultava molt abstracte i difícil de localitzar i punyir, aviat es fer una concreció. El culpable de la vall de llàgrimes ja no va ser el capitalisme sinó els capitalistes: banquers, industrials, accionistes de les multinacionals... Els burgesos. Mort al burgès. La transició democràtica va coincidir amb el descobriment del burgès maligne i per això en aquells anys tots els partits duien al programa l'autogestió i alguna nacionalització.

El que passa és que els banquers i les multinacionals són molt útils a la democràcia perquè sempre presten aquell crèdit al partit tal i aquella subvenció a fons perdut al partit qual. Per això, i com que el món segueix sent una olla, ara hem baixat el darrer graó de la concreció i els culpables que hem trobat són les persones normals i corrents, vostè i jo. Culpables de contaminar amb el cotxe, del canvi climàtic, de no canalitzar ajuts a l'Àfrica, del mal funcionament dels trens, dels accidents a les carreteres, de llençar les escombraries on no toca, d'estar malalts, de fer desgraciats els matrimonis i de tot el que disgusta els hereus i descendents del PSUC. Potser sí. Però per arribar a aquesta conclusió no calia fer tanta volta. Des que el món és món els xamans de la tribu, els reis i els sacerdots –el sistema–, ja estaven convençuts de la nostra culpa, grandíssima culpa.






Com diria en Queco Novell: Que cabrooooooon!
Nem per parts;
si senyor Cuyàs, el sistema tenia la culpa de tot. I la continua tenint, la te de que l'Estat estigui cada dia mes controlat per les empresses que pel poble; de que no trobem feines estables; de que no trobem un lloc on viure; de que continui havent gent que es mori de gana en aquet pais; de que els valors del nostre temps siguin la competencia desmesurada; el trepitjar avans de que et trepitjin. El sitema tambe te la culpa de la politica d'ajudes agricoles de la unio europea, que comdemnen a la mort, o en el millor dels casos a la pobressa extrema, a milions de persones; te la culpa de que estiguem destrossant el planeta, que (per si no ho sabia) no ens pertany. Cap home en te l'escritura.

Banquers, industrials, accionistes de les multinacionals...Burgesos. Burgesos! Voste esta una mica pasat de moda. Doncs si, segur que molts professionals d'aquets en tenen la culpa de molts dels mals d'aquet mon, d'altres ja estan conscienciats.

I si, tambe es culpa seva, meva, del meu vei i del seu. Del vei de Sant Cugat que va a la seva feina d'un despatx del centre de Barcelona amb el seu 4x4 de luxe a 120 per Vallvidriera , en comptes d'agafar els FGC (d'aquets no hi ha excusa que no funcionen be). Del que viu a Badalona i agafa el cotxe per anar a Les Corts.

Tots en som responsables, i les coses mai no canviaran de debo fins que la ciutadania no s'impliqui. No val aixo de votar i que m'ho arreglin tot, pero sense molestar esclar.